Fracàs escolar o fracàs social?

(Article que em va publicar el diari Ara el dia 16 de febrer de 2012)

L'expressió fracàs escolar denota un mal funcionament de les nostres escoles i del nostre sistema educatiu. Però, el concepte de fracàs escolar, tan si s'entén com el percentatge d'alumnes que no obtenen el graduat en secundària com dels que no assoleixen les competències bàsiques, amaga realitats molt diverses.

Darrera molts d'aquests casos hi ha crues realitats que, per no ser políticament correctes, no se solen citar; en fem ulls clucs i actuem com si no existissin. Nenes conscients que als 13 anys les aparaularan per casar-les als 15; nens que a mig curs marxen un mes al seu país d'origen i quan tornen tot just recorden la nostra llengua i els nostres hàbits; nens que molt sovint (2 o 3 dies per setmana) no assisteixen a classe; nens mentalitzats per entrar al mercat laboral el dia que facin 16 anys, evidentment treball a precari i sovint en negre; etc.

Em sembla que a aquestes situacions seria més adequat penjar-los l'etiqueta de fracàs social enlloc de fracàs escolar: l'escola, els mestres, el sistema educatiu,... poc hi tenen a fer. Crec que el concepte fracàs escolar s'hauria de "reservar" als casos d'alumnat que assistint regularment a classe i realitzant les tasques encomanades pels educadors (a l'escola i a casa) no assoleix les competències bàsiques o no obté el graduat en secundària.